1927. «Donya Maria»
Ens situem a l’any 1927. L’atzar, com tantes altres vegades, va jugar el seu paper en el fet que l’escola s’implantés al Guinardó. La seva fundadora, la senyora Maria Baró i Clariana, a qui els seus futurs alumnes anomenarien “Donya Maria” es va veure afectada per una malaltia. La recepta va ser clara: cal buscar aires no contaminats, de muntanya, un lloc tranquil i saludable on pogués exercir la feina de mestra per la qual s’havia preparat. Tot va funcionar a la perfecció i la seva gran vocació per la docència no tan sols la va curar, sinó que va donar sentit a la seva vida.
Els primers anys van ser realment complicats, la guerra civil i la postguerra van fer difícil la tasca d’unes mestres que tot just s’iniciaven en el mon educatiu. Tot i això, la trajectòria de l’escola no es va aturar aquí i, sobretot, no va perdre mai la seva essència.
Enmig de privacions i petites conquestes pedagògiques es va arribar al curs 1956-57, any important perquè l’escola va iniciar l’ensenyament del batxillerat elemental lliure, amb exàmens finals en un Institut Oficial.
Cooperativa de mestres
A partir dels anys 60 l’escola va anar agafant embranzida, el nombre d’alumnes va anar creixent progressivament. Des d’aleshores fins ara, l’escola ha anat adquirint i modernitzant diferents espais al voltant de l’escola originària.
L’any 1986 l’escola passa a ser una cooperativa de mestres amb la voluntat d’implicar a tot l’equip docent en l’organització i la presa de decisions. La primera presidenta de la cooperativa va ser la directora de l’escola, en aquell moment, Donya Montserrat Baró i Julbe i en formaven part un total de 13 mestres. Amb el pas dels anys, l’equip de mestres i cooperativistes s’ha anat ampliant a poc a poc fins a arribar als 45 socis actuals.
Avui les 11 alumnes de “Donya Maria” han esdevingut al voltant de 700 infants i joves. L’aula petita és ara, una escola de dues línies des de P-3 fins a 4t d’ESO, i els tinters i les estilogràfiques han deixat pas als ordinadors i tauletes.
Però hi ha una idea que hem mantingut durant aquests anys i que tenim l’ànim de no perdre mai: l’esperit d’una escola petita, catalana, propera a l’alumnat i a la família, i que treballa en el barri i per al barri.
